La castanyada al centre cívic Roses

El divendres 29 d’octubre de 2004, a la tarda, es va fer una castanyada popular al casal Roses-Castellbell organitzada per diverses
associacions de veïns. A les dotze del vespre d'aquest dia la placeta dels carrers de la Verge del Pilar i Tibidabo estava bastant
bruta, amb pellofes de castanyes, gots i papers.

El dissabte 30 d'octubre de 2004, a la tarda, es va tornar a fer una altra castanyada al mateix lloc (aquesta no sé qui la va organitzar).

A les dotze del vespre del dissabte l'entrada del casal (c/ Carles Buïgas) així com la sortida (c/ Verge del Pilar) i la placeta abans
esmentada, a la part baixa del carrer Verge del Pilar i del carrer de Tibidabo, feia fàstic de la quantitat de deixalles produïdes per la
festa (pellofes de castanya, gots de plàstic, alguns amb referències a marques comercials, papers…).

Senyors organitzadors d’aquestes festes: si aquest és el seu civisme envers els ciutadans i la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, crec
que tots vostès haurien de plegar dels seus càrrecs pel mal exemple que han donat. I al mateix temps demanaria a l’Ajuntament que
sancionés els organitzadors d’aquestes festes, tant econòmicament com moralment, ja que suposo que la neteja d’aquest espai
suposa un sobrecost econòmic per a la nostra població.

Demano a l’Ajuntament que per tal d’evitar que es repeteixin aquests actes, quan es cedeixi aquest local per a altres festes lúdiques,
posi un servei de vigilància. Cal dir que aquest comportament no és la primera vegada que es dóna i espero que sigui l’última.

Joan Balaña
Veí del barri

Solitud

Els nombrosos estudis realitzats a Sant Feliu de Llobregat envers la gent gran, ens mostren, en tots ells, que dels milers de persones
entrevistades d'aquest col·lectiu una minoria viu en condicions molt lamentables i força preocupants. Són persones que viuen
soles, amb mobilitat reduïda, fins i tot necessiten que els llevin del llit, han de romandre en edificis on no hi ha ascensor i tota una infinitat de problemes afegits que la seva qualitat de vida, com es pot suposar, sigui molt trista i molt lluny de la dignitat que es mereix
qualsevol persona, sobretot quan ja es troba en la seva última etapa de la vida.

No és un problema exclusiu de Sant Feliu; avui dia és una problemàtica d'arreu del món on les persones grans tenen una esperança
de vida molt més gran i alhora que augmenta la població d'aquest col·lectiu també són més nombroses les persones amb greus necessitats; algunes necessiten ésser assistides per personal ben preparat professionalment.

Senyors i senyores del Consistori Municipal com passa en moltes d'aquestes qüestions, tot es redueix a un problema de diners. La
ciutadania us demana i espera de tots vosaltres que davant d'aquesta trista i terrible tragèdia, abordeu amb fermesa i us poseu a
treballar conjuntament per tal d'intentar trobar una solució que millori la qualitat de vida dels nostres veïns.

Si us ho proposeu segur que s'avançarà molt vers aquest afer. Cal que tots ens posem a treballar, vosaltres senyors i senyores del
consistori des de l'Ajuntament i la ciutadania que prengui consciència del que hi ha, col·laborant i fent costat totes aquelles propostes
encaminades a trobar el més aviat possible un bon fi.

Cal que tots, els uns i els altres, siguem capaços de no posar el cap sota l'ala, i sobretot, intentem eradicar ressentiments que no
serveixen de res i si, poden representar un gran escull el qual pugui malmetre i alentir la possibilitat de resoldre aquest penós assumpte. Dissortadament és un problema que va creixent.

Joan Fernández Jurado